1.- Definició:
Definim accions o relacions de "força/violència" a les relacions d'incidència (per retenir o canviar) alguna situació en el món, en les relacions o en les idees. La violència és una classe (modalitat) de força. La força és una classe (modalitat) d'acció (relació)2.- L'acció o la intenció:
A l'hora de considerar, i sobretot valorar, la força o la violència és molt important distingir entre el que és l'acció i la intenció que té l'acció. Alguns indicador per a distingir la força i la violència en les accions i en la intenció les tenim al quadre adjunt.
Crec que és més important la intenció que l'acció per a nosaltres com a educadors. Hem de jutjar per les intencions i no tant per les accions.Sempre és el bé, però hi ha una percepció del bé que admet graus de maduresa. Com més madura sigui la finalitat, menys violent és el mitjà.
Donat que accions i intencions son categories diferents, podem trobar les dues modalitats de cada categoria combinades per a donar lloc a quatre tipus d'accions/intencions.A. Acció de força amb intenció violenta: Exemple: Impedir l'accés d'un noi immigrant a un servei del centre. Retenir algú per privar-li la llibertat o perjudicar-lo. Tancar algú en un lloc del que no en pot sortir. (Segrest amb engany. Tancar la porta de l'ambaixada per evitar que algú s'hi refugiï i sigui detingut per la policia d'un govern tirànic)
B. Acció de força amb intenció defensiva: Exemples: Separar dos que es barallen. Aturar un cop. Postures dissuasòries per a evitar possibles conflictes. Treure algú d'un lloc on impedeix un acte legítim. (Cordó policial defensiu, ostentació de força policial per a prevenir violència)
C. Acció de violència amb intenció violenta: Exemples: Atacar algú per prendre-li alguna cosa. Colpejar per venjança. Insultar per a humiliar. Escopir algú per a provocar una baralla. (Atracament, violació)
D. Acció de violència amb intenció defensiva: Exemples: Picar algú que s'està barallant amb un altre per evitar la baralla donat que amb la força no ho aconsegueix. Tirar una pedra a algú per a evitar que t'agredeixi. (Disparar en defensa pròpia, alliberar hostatges, càrrega policial
3. Finalitats:
Tota acció té una intenció i aquesta pretén aconseguir un fi. En tots els casos l'ésser humà actua amb el fi últim de provocar un bé. De fet és la diferent percepció del que és un bé segons les persones, els moments, les circumstàncies, etc. el que dificulta la valoració de les finalitats. Crec que la percepció del bé que té cadascú legitima per a ell l'acció que fa. Ara bé, nosaltres com a educadors hem de tenir criteris per a distingir els diferents nivells d'apreciació del bé que es deriven dels diferents nivells de maduresa o evolució personal. Això ho va estudiar Kolhberg que va distingir entre 6 fases o nivells d'evolució moral que són:| Preconvencionals | Egocentrisme | Bé és el que m'evita un dany |
| Individualisme | Bé és el que em dóna un benefici | |
| Convencionals | gregarisme | Bé és el que el meu grup gregari defineix com a tal |
| comunitarisme | Bé és el que diuen les normes del meu pais o comunitat ampla. | |
| Postconvencionals | relativisme | Bé és el que acorda una comunitat de consens buscant el benefici de la majoria |
| universalisme | Bé és el que percebo com a valors universals vàlids per a tothom i en tots els temps. |