Tinc la impressió de que hi ha com a mínim quatre realitats per les que circulem.

A) No hi ha lleis: El món inconscient. Quan dormim o quan funcionem amb pilot automàtic. També és la realitat en la que viuen els nens abans d'usar la racionalitat. Anem fent i sabem que les coses passen o passaran quasi bé per rutina, o costum. En el cas dels somnis o en la realitat infantil, qualsevol cosa pot passar i la sorpresa és habitual i gens estranya. No hi ha regularitats. En un somni tot pot passar i res no resulta del tot estrany. No hi ha lògica ni coherència. Només vivències sense comprensió.

B) Hi ha unes lleis: Aquest és l'estat de la consciència ordinària en l'estat de vigilia. Apliquem la raó i manipulem el nostre entorn fent programacions en l'espai-temps. Hi ha unes lleis de l'univers que nosaltres coneixem fins a un cert punt. Qualsevol cosa que no podem controlar és deguda a què hi ha unes lleis o aspectes de les lleis que ens són desconegudes. En aquesta visió la realitat és alguna cosa objectiva i cognoscible. La nostra sort o felicitat dependrà en gran mesura d'aquesta realitat objectiva i de com siguem capaços d'esquivar-la, manipular-la o controlar-la.

C) Hi ha una llei: En aquesta realitat hi ha un sola llei o principi: tot és mental. Tot està a la nostra ment. És una posició molt radical que implica que qualsevol fet no és més que una interpretació personal i per tant no pot ser objectiu. La nostra ment filtra o construeix les informacions i els hi assigna una valoració ètica, estètica o lògica que és del tot personal. Les persones no poden percebre el mateix objecte o el mateix fet perquè no se`ns presenta a la ment en estat pur, sinó filtrat per la nostra història, experiència, personalitat, etc...

D) Hi ha: Aquí la posició és molt més radical. Només hi ha una cosa: l'ésser. Res no es pot dir, res no es pot percebre, res no es pot entendre. Qualsevol percepció, enteniment o visió és un ésser, una cosa que és, o sigui un objecte.