| Àmbit |
Paradigma religiós catòlic |
Paradigma terapèutic |
Paradigma autònom |
| Identitat: |
| Qui sóc jo |
Una ànima pecadora que necessita redempció |
Un ego que necessita afeblir-se i morir. |
Un Déu |
| Concepció de l'humà |
Fill de Déu |
Ésser potencialment meravellós i lliure |
Ésser autocreat a la pròpia imatge i semblança |
| Necessitat humana |
Salvació, redempció |
Curació |
Acceptació |
| Cos |
Lloc on es corporitza el càstig diví |
Lloc on es corporitzen les qüestions no resoltes |
Dimensió humana que es vincula a voluntat a altres àmbits |
| Emocions |
Unes bones i altres dolentes |
Totes bones sempre que s'expressin i acceptin |
Informen i estan al teu servei |
| Intel·ligència crítica |
Mostra de vanitat humana i orgull |
Racionalisme fred i rígid; castrador i perillós |
Màxim poder de gestió personal |
| Esperit |
Déu |
Realitat de la que formem part |
Essència |
| Estat desitjable |
Salvació |
Sanació |
Consciència |
| Limitacions humanes |
Pecats capitals |
Característiques tipològiques (neurosis, eneatips, |
Les que tu acceptes |
| Com trobar la pau |
Confessió |
Reconciliació amb els trets patològics de l'ego a la teràpia |
Atorgant-nos-la per voluntat |
| La realitat: què és, com es percep i com s'interpreta |
| Màxima realitat |
Déu |
Univers màgic |
Ésser que jo sóc |
| Actitud davant l'absolut |
Reverència i submissió a Déu |
Reverència i submissió al que passa |
Reverència i submissió a un mateix |
| Lectura de la realitat |
Voluntat de Déu que es manifesta |
L'univers em torna el que dono |
Trio què és cada fet. |
| Sincronicitat |
Senyal divina |
L'univers conspira |
A elegir |
| Llenguatge significatiu |
Paraula de Déu interpretada |
Metàfora com a realitat |
Apropiació del llenguatge. Significat propi |
| Senyals o indicadors |
Miracles, esdeveniments màgics (conversions, “caigudes del cavall,...) |
Missatges en el Tarot (i altres estructures projectives), les casualitats, i fets fortuïts |
Els que cada u marca al ser territori. |
| Els altres |
| Emocions de grup |
Sentit d'unitat de la comunitat |
Sentit d'unitat de la comunitat |
Sentit d'unitat de la comunitat |
| Grup |
La família com a cèl·lula bàsica, reverència als pares (4t manament), formem tots una gran família i som germans (cos de Crist, germans musulmans,...) |
La família com a cèl·lula bàsica, origen de tots els problemes, necessària reconciliació amb els pares (reverència), els que participem d'aquest paradigme som una família, un clan, una tribu,... |
Unió |
| L'ètica: el bé i el mal, el que cal fer |
| Origen del mal |
Pecat original |
Dèficits i traumes de la infància |
Present i passat com a present. |
| Remei |
Conversió |
Teràpia |
Poder personal |
| Actitud davant el mal |
Prova de Déu |
Lliçó de l'univers per ajudar-te a aprendre |
Fet neutre per elegir què fer-ne |
| Virtuds |
Fe, esperança i caritat |
Fe (creure el “corpus” teòric), esperança (paciència) i caritat (estimar-nos tot el grup) |
Creació, actualitat (presència “ara”) i comunió |
| Amor als altres |
Caritat, amor fratern |
Respecte per tota forma de ser |
Opció |
| Obligacions |
Manaments |
Manaments no escrits però acceptats (1) |
Les que tu et poses a tu mateix |
| Contacte corporal |
Ritualitzat, rígid i inhibit |
Ritualitzat, flexible i obligat |
El que correspon al context social |
| Gestió emocional |
Com més es deixen manifestar més fervorós s'és. |
Com més es deixen manifestar més autèntic s'és. |
Control emocional (no repressió) i lliure expressió |
| Ètica familiar |
No a l'abortament, matrimoni com a forma de convivència beneïda per Déu, interseció dels parents morts en la pròpia salvació... |
No a l'abortament, parella com a ideal, respecte per l'esperit dels morts familiars... |
Creació dels propis valors (Superhome Nietzsche) |
| Riquesa |
Do amb el que Déu et beneeix |
Abundància que et mereixes i l'univers et dóna. |
Situació circumstancial causada. |
| Sexe com a tema |
Rigidesa (no parlar-ne) |
Flexibilitat (parlar-ne necessàriament i amb vocabulari explícit) |
El que vulguis |
| Drogues |
En els antics misteris eleusíacs i religions animistes com el xamanisme, els al·lucinògens fixen una visió determinada de la realitat vinculant-la a visions alterades i enriquides (més reals?) de la realitat. |
Ús d'al·lucinògens per fixar una visió determinada de la realitat vinculant-la a visions alterades i enriquides (més reals?) de la realitat. |
El que vulguis |
| Estructura |
| Persones |
Sacerdots, bisbes,... |
Mestres, terapèutes,... |
Un mateix |
| Espais |
Temples, ermites,... |
Sales de treball, de meditació,... |
On ets |
| Temps |
Festes sagrades |
Festes estacionals |
Quan vols |
| Paraula sagrada |
Paraula revelada (Biblia, Coran,...) |
Lectures de grans iniciadors (Perls, Berlinger, Rogers,...) |
Les que tu escrius |
| Autoritat i jerarquia |
Sacerdots i superiors de l'ordre. Clarament diferenciats en privilegis i poder dels fidels |
Terapeutes i líders dels moviments.Clarament diferenciats en privilegis i poder dels practicants |
Tu mateix |
| Exercici de poder |
Sermons i penitència submissament acceptada. Abús de poder sobre els febles i respecte envers els forts. |
Discursos i recomanacions terapèutiques submissament acceptades. Abús de poder sobre els febles i respecte envers els forts. |
Convicció racional o intuïtiva no imposada |
| Estructures de poder |
Estructura de poder econòmic i d'autoritat acadèmica. (ciència teològica) |
Estructura de poder econòmic (tarifes) i d'autoritat acadèmica (postgraus, formacions pròpies,...) |
Cap |
| Difusió |
Predicació |
Proselitisme |
Exposició del que es viu sense intenció |
| Autocrítica |
Prohibida |
Obviada |
Imprescindible |
| Ideologia |
| Efectes secundaris |
Dependència (Submissió a Déu, no identificació amb Déu) |
Dependència (Submissió al terapeuta, no identificació amb el propi salvador intern) |
Dependència d'un mateix |
| Variants |
Catoliscisme, anglicanisme, protestantisme,... (rivalitat velada o manifesta) |
Gestalt (equivalent al dominant catolicisme entre nosaltres), PNL, Bioenergètica,... (rivalitat velada o manifesta) |
Una per a cada persona |
| Persones a qui va dirigit |
Gent que busca sentit i explicació i creu que es fora d'ella. |
Gent que busca el sentit i la curació i creu que és fora d'ella. |
A tothom que senti que els paradigmes heterònoms no el deixen crèixer. |
| Mirada |
Tot es manifestació de Déu |
Tot és manifestació de l'univers que ens parla i orienta |
Tot es manifestació de mi. |
| Caràcter |
Addictiu (mai aconsegueixes l'alliberament de la religió perquè per definició és territori natural on has de viure) |
Addictiu (mai aconsegueixes l'alliberament de la teràpia perquè tot i que sovint s'hi entra per un temps, acabes vient que és el territori natural del que es vol sanar i mai acabes d'estar sanat) |
Alliberador (Et vincula només a tu mateix) |
| Situació des de la que s'hi arriba |
Des de la carència o dèficit (pecat) |
Des de la carència o dèficit (malaltia o desordre) |
Des del creixement (no vull sortir d'on sóc, vull anar on no sóc encara) |
| Rituals, usos i medis |
| Ritus de foc |
Espelmes, ciris pasquals |
Espelmes, foc purificador (xamanisme, hinduisme,...) |
El que t'agradi o cap |
| Ritus d'olor |
Ensens |
Encens |
El que t'agradi o cap |
| Ritus gestuals |
Genuflexions, agenollats, alineats en bancs... |
Postures de meditació, asseguts al terra, anarquia postural obligatòria... |
Els que vulguis o cap |
| Ritus de veu |
Oracions, jaculatories |
Suspirs sonors i exagerats, mantres,... |
Els que vulguis o cap |
| Postura corporal |
Rígida i respectuosa |
Flexible, “irrespectuosa”, espontànea |
La que correspon al context social |
| Vestit |
Roba ritual sacerdotal en ocasions especials |
Roba blanca o de mudar en ocasions especials |
La que vulguis |
| Cerimonies culminants |
Grans festivitats anuals |
Festes finals d'estades o cursos i trobades generals o celebracions estacionals |
Les que vulguis o cap |
| Música |
Música sacra per a crear estats alterats de consciència |
Música emocional per crear estats alterats emocionals |
La que t'agradi o cap |
| Vocabulari |
Teològic (Apropiació de mots i llenguatge referenciat propi) |
Terapèutic (Apropiació de mots i llenguatge referenciat propi) |
El col·loquial |
| Ritus d'objectes |
Objectes sagrats comuns: calze, creu, sagrada forma,... |
Objectes protectors particulars: medalles, penjolls, ... |
Els que vulguis o cap |
| Autohipnosi |
Pregàries repetides, recolliment en la sensació, ritualització |
Mantres, recolliment en la sensació, ritualització |
autoreafirmació |
| Accés a la transcedència |
Magnificència, art, solemnitat, tradició (coronació de papes, per exemple o misses solemnes) |
Saturació dels sentits i escletxes emocionals (músiques potents adequades, visualitzacions dirigides, alliberament de l'inconscient, drogues,...) |
Autoreconeixement |